Archivo de uk

El procés d’industrialització a Catalunya durant el segle XIX i les seves conseqüències

Posted in /home/anouk/antropop with tags , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , on 3 marzo 2015 by anouk

El procés d’industrialització no es va dur de manera uniforme a tota Europa i alguns països mediterranis no van sofrir completament aquest procés de renovació económica fins arribat el segle XX. En aquests països l’agricultura va continuar sent la principal ocupació i es va desenvolupar una indústria feble i poc competitiva.

A Espanya, el procés d’industrialització es va donar de forma regionalitzada. La major part de l’estat va continuar amb una economia endarrerida, bàsicament agrària, mentre que Catalunya o el País Basc van importar les noves transformacions industrials.

Així, aquests dos focus es van convertir en les zones capdavanteres d’Espanya, tot i no arribar al nivell d’industrialització de la resta d’Europa.

Seguir leyendo

Breu historia del bàdminton

Posted in /home/anouk/antropop with tags , , , , , , , , , , , , , , , , , on 11 noviembre 2014 by anouk

El joc es va anomenar bàdminton a Gloucestershire (UK), a la sede familiar dels ducs de Beaufort. Es creu que es va inventar prop de 1867.

El seu precursor més obvi es l’antic joc anglès del battledore. El bàdminton va guanyar popularitat molt ràpidament i el 1983 es va fundar a Gran Bretanya l’Associació de Bàdminton que avui integra més de 100 nacions.

campobadminton

La pista de bàdminton es sembla a la de tenis en forma i distribució. L’individual mesura 5,18 metres d’amplada, i la pista de dobles 6,1 metres. Ambdues tenen 13,4 metres de llargada.

La raqueta mesura 66 centímetres de llargada i uns 21 centímetres d’amplada.

Seguir leyendo

Historia de la propiedad intelectual

Posted in /home/anouk/antropop, /home/anouk/phi with tags , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , on 22 marzo 2009 by anouk

Pese a que en la actualidad el derecho de propiedad intelectual goza de una amplia aceptación, históricamente no siempre fue reconocido como tal. Esto lo podemos comprobar en multitud de autores que se nutrieron de obras anteriores para crear las propias, que en algunos casos han pasado a considerarse como obras maestras, mientras las fuentes de las que bebieron han quedado en el olvido, como en el caso de Shakespeare*, o, más recientemente, el de Walter Elias Disney* y su factoría de ficción infantil1.

Seguir leyendo