“Terra baixa”, anàlisi i resum

En l’època de l’edició de Terra Baixa dins la literatura catalana hi influïen diferents moviments: el romanticisme, el realisme, el naturalisme, el modernisme… Jo l’identifico amb el realisme, ja que tracta temes reals, de les classes socials mes desfavorides.

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué. Aquest drama és una de les obres més representades i traduïdes de la llengua catalana,[1] i ha esdevingut tot un clàssic del repertori teatral català.[2]

(Viquipèdia)

El tema principal de l’obra gira entorn de l’amor, l’amor condicionat per les diferencies de classe social.

El conflicte sorgeix de les dificultats dels enamorats de dur a terme el seu amor: per un costat, en Sebastià es veu frenat en cert grau per les convencions socials; per l’altre, en Manelic es enganyat i es usat pel Sebastià.

Tot això gira en torn als mites de la Terra Baixa i la Terra Alta. La Terra Alta, de la que prové el Manelic, representa la puresa, mentre que la Terra Baixa s’identifica amb la corrupció i immoralitat.

Semblança literària de l’autor

Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife l’any 1845 i el 1851 es va traslladar a Catalunya amb la seva família.

El seus pares es van casar un any després del seu naixement, cosa habitual a les Canàries per l’època. Aquest costum no era ben vist al principat, i al fer-se famós va amagar aquest fet dient que havia nascut el 1849. Això es va veure reflexat en la seva obra en alguns dels seus personatges marcats per les circumstàncies dels seus origens (com la Marta a Terra Baixa).

El 1859 va entrar al Col·legi de Sant Antoni i va començar a fer poesia i a mantenir contacte amb intel·lectuals de l’època. A finals dels seixanta ja se sentia plenament català, però va conservar cert complex de mestissatge que també va reflectir en alguns dels seus personatges.

Altre fet personal que va marcar la seva obra va ser el desengany amorós amb Maria Rubió, veïna del Vendrell. Els seus personatges acostumen a trobar la seva realització per mitja de l’amor, que es materialitza en matrimoni desprès de superar tots els obstacles, potser com l’autor hagués desitjat per a ell.

Finalment, mor a Barcelona el 18 de juliol de 1924.

Estructura i desenvolupament de l’argument

ACTE 1

L’acte 1 ens mostra la situació inicial i es centrà en la figura de l’amo, cacic i explotador, que estima a la Marta d’una manera possessiva i perjudicial per a tots dos. La Marta es dibuixa com un personatge immòbil, que comença a cobrar vida al final.

Escena I

Tres personatges (el Xeixa, la Pepa i l’Antònia) tafanegen sobre el casament de la Marta.

Escena II

La Nuri descobreix l’amor entre la Marta i el Sebastià.

Escena III

Els habitants descobreixen la trama del Sebastià per a casar a la Marta amb el Manelic enganyant a aquest i a l’ermità.

Escena IV

La Marta rebutja casar-se amb el Manelic (creu que participa en la farsa) i es mostra que al Sebastià tampoc li agrada.

Escena V

En Xeixa explica a l’ermità tota la trama del Sebastià, pero aquest no se’l creu.

Escena VI

Arriba el Manelic i la gent se’n riu d’ell.

Escena VII

Es prepara el casament i l’ermità vol aclarar amb el Sebastià el que li han dit, però aquest es nega. La Marta no s’hi vol casar i la gent continua rient del Manelic.

Escena VIII

En Sebastià convenç a la Marta per que es casi.

Escena IX

La Marta deixa al Sebastià però aquest avisa de que tornará a la nit. El Sebastià accelera la boda i l’ermità insisteix en parlar amb ell.

Escena X

En Sebastià enganya a l’ermità, però aquest acaba descobrint la veritat.

Escena XI

L’ermità intenta impedir el casament, però no ho aconsegueix, de totes maneres decideix no dir res al Manelic.

Escena XII

La Marta s’adona de que el Manelic no participa en l’engany. El Sebastià entra al dormitori a la nit i el Manelic no s’adona (no es vol adonar).

ACTE 2

Aquí es veu el canvi de paper de la Marta, que pasa a ser un personatge mes actiu, primer indiferent i després enamorada del Manelic.

Escena I

El Manelic parlà amb la Nuri i li confesa que se’n vol tornar a casa per que la Marta no l’estima.

Escena II

La Marta es posa gelosa i se’n va. El Manelic explicà les seves aventures a la Nuri.

Escena III

La Marta vol impedir que el Manelic marxi.

Escena IV

La Marta explica tota l’historia a l’ermità i aquest es penedeix i li recomana explicar-ho al Manelic.

Escena V

L’ermità explica una historia a la gent que tafaneja per criticar-la.

Escena VI

La gent confon al Manelic i aquest es pensà que en Xeixa es l’amant de la Marta. Es posa violent i just arriba la Marta.

Escena VII

La Marta fa fora als tafaners.

Escena VIII

La parella discuteix i el Manelic la fereix però se’n compadeix d’ella.

Escena IX

En Manelic i la Marta volen fugir a la Terra Alta però el Sebastià ho impedeix.

Escena X

La Marta confesa que el Sebastià era el seu amant i el Manelic l’ataca.

ACTE 3

En aquest últim acte sorgeix el Manelic com una mena d’heroi agressiu que finalment triomfa emportant-se a la Marta.

Escena I

En Sebastià fa vigilar al Manelic.

Escena II

La Marta descansa i les veïnes continuen tafanejant.

Escena III

El Sebastià vol emportar-se a la Marta pero aquesta no vol.

Escena IV

Arriba el pare de la Marta però el Sebastià no el vol rebre.

Escena V

La Nuri arriba i s’entera del que ha passat

Escena VI

La Marta fa reflexionar als homes que la custodien sobre com l’han tractada.

Escena VII

La Nuri es compromet a ajudar a la Marta.

Escena VIII

La Nuri ajuda a la Marta a fugir.

Escena IX

El Sebastià enxampa la Marta abans de que s’escapi i no la deixa sortir.

Escena X

Entra el Manelic i es baralla amb el Sebastià, fins que termina matant-lo.

Escena XI

Abandonen el cadaver de l’amo i el Manelic i la Marta parteixen cap a Terra Alta.

Classificació dels personatges principals segons el seu temperament

Marta: Jove, d’origen pobre i amb una dèbil personalitat. La seva relació amb el Sebastià l’ha fet assumir un rol de submissió i passivitat que s’anirà trencant progressivament a mesura que el Manelic entri a la seva vida.

Manelic: Es un personatge simple i innocent. Es comença a mostrar agressiu al no comprendre del tot el que pasa i sentir-se enganyat pel Sebastià, però en el fons es bo i compassiu.

Sebastià: Es l’amo arrogant que manté una relació de domini sobre la Marta. Aprofitant-se de la seva situació, utilitza el seu poder per a aconseguir l’obediència de la protagonista.

Característiques del llenguatge

El llenguatge emprat a l’obra es bastant assequible i no força elevat. Abunden les característiques del llenguatge oral (es tracta d’una obra de teatre) com son les frases inacabades, les dites, etcètera.

Actualitat de l’obra

Podrirem cercar un cert paral·lelisme de l’obra amb l’actualitat en els casos de violència domèstica. Moltes parelles mantenen unes relacions semblants a les que mantenen la Marta i el Sebastià (de dominació). En aquest sentit, fins i tot podrirem extreure una moralitat de l’obra, ja que se’ns mostra com aquest tipus de relació no es bona per cap dels dos membres.

Sensacions subjectives durant la lectura

La lectura, i tot haver-la fet fa temps (hem vaig llegir l’obra l’any passat) hem va semblar força interessant, si més no, més del que esperava. De fet, hem van impressionar alguns detalls com el simbolisme del llop.

* Documentació bibliogràfica consultada: “Introducció a Terra Baixa” (Sebastià Bech) i Viquipèdia, a banda de la pròpia obra.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s