El procés d’industrialització a Catalunya durant el segle XIX i les seves conseqüències

Posted in /home/anouk/antropop with tags , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , on 3 marzo 2015 by anouk

El procés d’industrialització no es va dur de manera uniforme a tota Europa i alguns països mediterranis no van sofrir completament aquest procés de renovació económica fins arribat el segle XX. En aquests països l’agricultura va continuar sent la principal ocupació i es va desenvolupar una indústria feble i poc competitiva.

A Espanya, el procés d’industrialització es va donar de forma regionalitzada. La major part de l’estat va continuar amb una economia endarrerida, bàsicament agrària, mentre que Catalunya o el País Basc van importar les noves transformacions industrials.

Així, aquests dos focus es van convertir en les zones capdavanteres d’Espanya, tot i no arribar al nivell d’industrialització de la resta d’Europa.

Seguir leyendo

«Terra baixa», anàlisi i resum

Posted in /home/anouk/sciencefiction/literaturacochina with tags , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , on 2 febrero 2015 by anouk

En l’època de l’edició de Terra Baixa dins la literatura catalana hi influïen diferents moviments: el romanticisme, el realisme, el naturalisme, el modernisme… Jo l’identifico amb el realisme, ja que tracta temes reals, de les classes socials mes desfavorides.

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué. Aquest drama és una de les obres més representades i traduïdes de la llengua catalana,[1] i ha esdevingut tot un clàssic del repertori teatral català.[2]

(Viquipèdia)

El tema principal de l’obra gira entorn de l’amor, l’amor condicionat per les diferencies de classe social.

El conflicte sorgeix de les dificultats dels enamorats de dur a terme el seu amor: per un costat, en Sebastià es veu frenat en cert grau per les convencions socials; per l’altre, en Manelic es enganyat i es usat pel Sebastià.

Tot això gira en torn als mites de la Terra Baixa i la Terra Alta. La Terra Alta, de la que prové el Manelic, representa la puresa, mentre que la Terra Baixa s’identifica amb la corrupció i immoralitat.

Seguir leyendo

Reseña de «Si el corazón pensara dejaría de latir»

Posted in /home/anouk/sciencefiction/literaturacochina with tags , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , on 1 enero 2015 by anouk

Breve reseña de Si el corazón pensara dejaría de latir, primer relato del conjunto de cuatro narraciones publicados por Alberto Méndez bajo el título de Los girasoles ciegos (llevado al cine en 2008).

“Primera derrota: 1939 o Si el corazón pensara dejaría de latir” cuenta como un oficial del ejercito fascista se rinde a los republicanos cuando los golpistas están entrando en Madrid. La motivación de este oficial es haber «descubierto» que los insurrectos no querían «ganar la guerra», “queríamos matarlos”.

Su conciencia no le permite pasar por encima de las aberraciones y los crímenes. Es un Bartleby, el personaje de Melville, que cuestiona la norma de aquellos con los que vive y no puede abandonar su visión de lo que ocurre.

A este personaje [el protagonista, capitán Alegría] lo encontraremos en otro de los relatos [el tercer relato: «El idioma de los muertos»], atravesando, como si fuese el Guadiana, la vida de los que van apareciendo.

Surrealismo

Posted in /home/anouk/antropop/bdn with tags , , , , , , , , , on 12 diciembre 2014 by anouk
cap001

Breu historia del bàdminton

Posted in /home/anouk/antropop with tags , , , , , , , , , , , , , , , , , on 11 noviembre 2014 by anouk

El joc es va anomenar bàdminton a Gloucestershire (UK), a la sede familiar dels ducs de Beaufort. Es creu que es va inventar prop de 1867.

El seu precursor més obvi es l’antic joc anglès del battledore. El bàdminton va guanyar popularitat molt ràpidament i el 1983 es va fundar a Gran Bretanya l’Associació de Bàdminton que avui integra més de 100 nacions.

campobadminton

La pista de bàdminton es sembla a la de tenis en forma i distribució. L’individual mesura 5,18 metres d’amplada, i la pista de dobles 6,1 metres. Ambdues tenen 13,4 metres de llargada.

La raqueta mesura 66 centímetres de llargada i uns 21 centímetres d’amplada.

Seguir leyendo