Aproximació al Rugbi

rugbyA l’escola ens obligaven a fer “treballs” inútils. Un exemple: “Rugbi (europeu i americà)”, un treball per justificar que la classe d’educació física també és una “classe”.

Prepareu-vos per a gaudir de l’emocionant evolució del Rugbi condensada a partir d’un munt de fotocòpies de l’any de la picor d’origen desconegut per un apàtic nen que esperava sortir al pati.

Historia

Té els mateixos orígens que el futbol (el dos provenen del mateix esport), i va derivar en rugbi l’any 1846.

Es va començar amb 20 jugadors i una pilota de futbol, fins a l’any 1850, que es va canviar el tipus de pilota i es va reduir el nombre de jugadors.

Aquest esport es va popularitzar a Anglaterra i les seves colònies (Nova Zelanda, Austràlia, Sud-Africa, …) i el 1890 es va formar la “International Board”.

A Espanya, el primer club va ser “Unió Esportiva Santboiana” (1921).

Reglament

  • Objectiu: dos equips es disputen la pilota per portar-la fins al fons del terreny de lloc.
  • Terreny de lloc: camp de joc, zones de marca i terreny del voltant.
  • Pals: estructura formada per dos pals verticals (5,6 m de distància) i un de travesser.
  • Pilota: ovalada, cambra d’aire de goma revestida de peces de cuir que pesa 400 gr.
  • Jugadors: cada equip té 15 jugadors (només substituïts en cas de lesió), que vesteixen samarreta, pantaló curt i botes amb tac, tenen prohibit qüestionar l’arbitre.
  • Duració: quaranta minuts, amb dos parts de vint minuts i un descans de cinc.

S’intenta agafar la pilota per “plantar-la” a la línia de marca contraria i sumar punts. Es poden aconseguir punts de diferents maneres:

  • Assaig o marca: quan un jugador col·loca la pilota a la marca contraria (cinc punts).
  • Transformació d’un assaig: després de fer un assaig, aquest es pot transformar mitjançant un xut (dos punts).
  • Xut durant el joc: fer passar la pilota entre els pals (dos punts).

Faltes

  • Passar la pilota cap a un company del davant.
  • Retenció: la pilota sempre ha de restar en moviment, si no es pot, es deixa.
  • Placar a un contrari sense pilota, colpejar, puntades de peu, …
  • Fora de banda: quan la pilota, sola o amb jugador, travessa la línia lateral.
  • Fora de joc: és fora de joc quan un jugador està més avançat que la pilota i participa en el joc.

Les faltes tenen conseqüències, que són les sancions:

  • Melé: un grup de dos o tres jugadors del mateix equip agafats empenyen als contraris amb la pilota en mig, que no es pot tocar amb els peus.
  • Xut franc: es xuta des del lloc de la falta i sempre es pot canviar per una melé ordenada.
  • Xut de càstig: és com el xut franc, però sí que es pot canviar (tot i que no transformar).
  • Touche (servei lateral): es disposen en dues files paral·leles, a un metre de distància, a cinc de la lateral, i un contrari del que treu la pilota l’envia al mig, i el que salti més alt se l’emporta.
  • Servei de centre: es produeix quan s’ha de posar la pilota en lloc o després d’una transformació, des del centre del mig del camp, es fa un xut de sobrebot.

Fonaments tècnics

El desplaçament requereix molta precessió a la carrera, i la pilota ha d’estar en moviment constant.

La passada és un llançament a un company, al rugbi pot ser lateral (amb dues mans), de mà a mà (la més segura) o amb el peu.

La pilota no pot caure mai a terra, perquè es perd, per això és molt important la recepció.

L’ objectiu d’un llançament és allunyar la pilota de la marca pròpia, apropar se a la contrària o fer-la passar entre els pals. Pot ser un xut de volea (es deixa caure la pilota amb les mans i es xuta abans de que arrivi a terra), xut de sobrebot (quan toca terra) o xut col·locat (amb la pilota parada).

En el rugbi també es fan altres moviments, com la finta (per enganxar al contrari) i el placatge (agafar al jugador contrari amb la pilota).

Posicions dels jugadors

Els jugadors compleixen funcions, davanters:

  • Primera línia de melé: tres jugadors forts i decidits, són el pilar esquerre, el talonador, i el pilar dret.
  • Segona línia de melé: corpulents i forts (són el fonament de la melé), son segona línia esquerra i dreta.

Mitjos:

  • Mitja melé: dominen la passada, el placatge, i tenen una gran visió de camp.
  • Mitja obertura: tenen l’habilitat de xutar amb ambdues cames i seguretat en la recepció, a més de passos ràpids.

Els que se situen a la zona més propera a la seva pròpia línia de marca són els darrers; els tres quarts centre, els tres quarts ala, i el saguer (l’ultima línia defensiva).

Futbol americà

Reglament:

  • Aspectes generals: són les mateixes regles que al rugbi excepte que juguen 11 jugadors i que els pals són en forma de Y.
  • Faltes i sancions: la pilota es porta amb les mans i els peus. La melé no és com la del rugbi, no hi ha contacte entre companys.

Fonaments tècnics:

  • Passada: amb la mà hi ha dues formes de passada, i ha de ser cap enrere.
  • Llançament: amb la mà el llançament pot ser llarg, amb el peu pot ser de volea o de càstig.

Salute!!!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s